divendres, 31 d’octubre del 2014

Què és la filosofia?


  • Terminologia filosòfica. Theodor Wiesengrund Adorno: 

"Qui accedeix a la filosofia amb una concepció definida del món ha d'esforçar-se per  deixar-la fora, si no ho fa, li està exigint d'antuvi a la filosofia que es confabuli amb un thema probandum. Es preguntaran immediatament si el que perceben en la filosofia, els problemes filosòfics amb els quals s'enfronten, són conciliables amb la concepció del món definida que aporten . Quan trobin que no és així, que això no és possible, podran rebutjar la filosofia i amb això desembocar en la pitjor de les situacions en què pot desembocar un filòsof: no dirigir-se a les coses mateixes, a les qüestions mateixes, sinó creure que s'està per sobre d'elles"
" La filosofia té precisament la seva serietat en el fet que no garanteix certificacions i en aquest sentit és una cosa real i terriblement seriosa. Un s'hi entrega i avança, però ningú no pot dir cap on va, i qui no té valor per això , qui no posseeix un moment del plaer de l'aventura de l'esperit, o el desig, es desenganyarà de la filosofia i haurà de protegir-se per endavant d'ella".





dimarts, 21 d’octubre del 2014

La medusa segueix picant

Dimarts passat, dia 14 d'actubre, la filòsofa Hélène Cixous va rebre el Premi de la llengua francesa. Cal celebrar-ho perquè és una autora que entén l'escriptura com a lloc on es genera la revolució, però, a més, perquè es fa estrany i meravellós contemplar com aquesta feminista de la diferència continua en actiu, sobretot pensant en qui dóna aquest corrent del feminisme per obsolet o el menysprea. Ella es revolta:
Toda la historia aparece así agitada por esas quejas incesantes, que, siempre inentendidas, insisten, recaen, vuelven a levantarse. Porque para ella se trata de una cuestión de vida  muerte...


http://www.livreshebdo.fr/article/helene-cixous-recoit-le-prix-de-la-langue-francaise


dissabte, 11 d’octubre del 2014

Amistats 1. Poema per a Íria

Tu i jo
sud i nord
ciència i art
ni una cosa
ni una altra.

Quan a mi
se'm pon el sol
tu et fas de dia
i jo hi veig més clar
en la teva nit.

Un amor particular,
inesperat
i instantani
ens ha unit
en aquest món
que, a tu i a mi,
ens és enemic.

Un amor
de primer dia
sense paraules
ni flors,
ni tristeses,
ni neguits.

Que jo sabia el teu  nom
abans que no te'l sentís.
I fa tant,
des d'aquella tarda,
que t'estimo
i que t'ho dic

Que fins ara no
hi havia prou poesia
per donar-li sentit
a un amor que
no m'explico
que som de tot
menys semblants,

Però m'envaeix
una alegria
que no sentia
des dels quinze anys,
una alegria d'esperit
quan et trobo,
que quan te'n vas,
no t'enyoro
i no t'enfadis,
perquè sempre
véns amb mi