diumenge, 28 de febrer del 2016

Mudances

No som conscients de tot el que suposa una mudança fins que no la fem. Una mudança no és canviar les coses de lloc, desmuntar la casa per muntar-la en una altra banda, qualsevol canvi, un canvi de feina, és com tornar a néixer essent una altra. 
Darrerament m'he mudat, ara dormo a la ciutat on abans treballava per treballar en una altra ciutat, en una feina que m'exigeix unes destreses i uns coneixements que fins ara mai ningú m'havia exigit. Començar una vida nova té aspectes molt diversos, entre els agradables, hi ha descobrir que ets capaç de fer coses que no sabies que podies arribar a fer, aprendre coses noves, conèixer gent. També et dóna la oportunitat d'inventar-te a tu mateixa, crear-te una imatge diferent de la coneguda i avorrida. Quan ets la noia nova també comences a ser-ho per a tu. Amagues algunes coses, en mostres d'altres, pots aprofitar per fer un canvi d'imatge -encara que com que jo no tinc ni un duro, tampoc no he tingut la oportunitat-. 
Però començar de nou és sempre, per definició, acabar amb una altra cosa. És interrompre-la, A mi el meu món m'ha desaparegut i amb ell una part de mi mateixa. Ni tan sols he tingut temps de fer-me a la idea. Serà perquè jo  sempre he estat una noia molt melancòlica i que em costa molt d'abandonar les coses i a les persones, però per a mi en tot això hi ha com una mena de dol. Un dol estrany, és clar, les coses que he abandonat continuen estant al lloc on vaig deixar-les, però m'és impossible emportar-me-les a la nova vida. Les coses mai no queden igual quan les canvies de lloc, Enmig del canvi, la seva presència t'exigeix que les tornis al lloc del qual provenen. Tampoc no et pots emportar les persones ni les activitats. Els pensaments també són uns altres, les emocions i, fins i tot, les reaccions davant de les coses que passen. Ja ho he dit que és com néixer de nou. Néixer ja feta, Reubicar-se i ser una mica com el Quixot, part d'un món que ja no existeix, com a mínim per a tu. Hi ha un moment, potser només serà al principi, en què sents que no pertanys a cap dels dos mons, ni a l'antic ni al nou i és trist, potser perquè no et sents reivindicada, però també és preciós aquell moment en què no et pertanys ni a tu mateixa i et passes el temps d'un vagó a un altre, desprenent-te de tot perquè la rutina no tingui temps d'atrapar-te i fer-te seva,  si no fos per la companyia d'aquella noia nova que no et deixa mai i que se't comença a fer tan pesada. 

dimarts, 2 de febrer del 2016

Tallers i Xerrades per a Dones de totes les edats



- “El millor que m’ha passat en la vida…” Històries de dones reals i transgressores.
Expliquem les vivències que dones molt conegudes i respectades de la nostra societat han fet del matrimoni, la maternitat, la família, etc, per tal que les participants s’adonin del valor i la importància de trencar amb estereotips i replantejar-se la seva pròpia història d’una manera diferent

- Dones i televisió més enllà de la recerca del Príncep Blau
En els darrers anys han aparegut noves ficcions televisives on les protagonistes són dones que estableixen entre elles relacions de complicitat i solidaritat, presentant-nos d’una manera molt diferent situacions que fins ara s’havien explicat des  de la perspectiva dels homes. Parlarem de com els vells formats també ens permeten explicar formes molt noves de relacionar-se

- Un peix sense bicicleta… Però amb una història pròpia
Aprofitant el conegut vers de Maria Mercè Marçal, convidarem a les participants a imaginar i descobrir històries de dones que van més enllà de les seves relacions   amb  els homes. Què motiva les protagonistes d’aquestes històries a fer el que fan? Quins objectius tenen? Ho fem tot per amor? I, per quin amor ho fem?

- Personatge secundari: Ella. Rols femenins i poder en l’actualitat televisiva.
Malgrat els enormes canvis que s’han produït a l’hora de mostrar a dones i a homes en la ficció, encara hi prevalen molts tòpics i idees preconcebudes. Veurem quines i quin pot ser el motiu d’aquesta tendència.

- El meu nom, la meva història
Pensar en el nostre nom, per què ens els van posar i, en definnitiva, com es va crear un món al voltant nostre abans que naixéssim ens permet empoderar-nos i donar un nou valor a allò que hem viscut, qui som i tot el que encara podem arribar a fer. Pensar en el nostre nom ens pot ajudar a emprendre nous camins.

- Porta’m una foto
Sovint, com explica Marcela Lagarde, coneixem molt bé la història dels nostres avantpassats, pares, avis, besavis,… Però, i elles? I nosaltres? Les fotografies ens permeten reconstruir relats que ens serveixen per conèixer-nos a nosaltres mateixes, per conèixer les nostres mares i àvies i… , per què no? per reinventar-nos!

- Narrem-nos
El diari personal, però també els mails que enviem a amistats, coneguts o a la família ens permeten escriure sobre nosaltres i la nostra vida. La teràpia a través de l’escriptura   fa que ens adonem del que desitgem, valorem i sentim, però també de les nostres frustracions i decepcions. Parlarem sobre escriptura autobiogràfica i descobrirem que totes portem una escriptora a dins.

- Les narradores salvatges
Com a professores, mestres, mares, … Com a narradores en general, tot sovint ens trobem amb històries explicades o protagonitzades per homes. Plantejarem maneres de transformar aquests relats i crear per a la nostra audiència històries que puguem explicar sense emportar-nos les mans al cap

- L’ Amor de la meva vida, els Amors de la meva Vida
Aquesta expressió ha anat sempre  lligada  a una visió poc saludable de les relacions. Què és l’amor? Què vol dir estimar?  Quan ens sentim estimades? Reflexionarem sobre totes aquestes qüestions i moltes altres per tal de redescobrir quants amors podem sentir i quantes vides hem viscut i podem viure.

- Això no s’ho creu ningú… O si?
Aquesta xerrada pretén oferir una mirada crítica sobre les decisions que prenen i les coses que fan i diuen les protagonistes d’algunes de les pel·lícules més emblemàtiques de la història del cinema.

- Una fotografia en moviment
Podem empoderar-nos a través d’experiències que ja hem tingut i que no van anar com ens hauria agradat que anessin? La resposta és sí, convé que ens plantegem el nostre passat des d’una perspectiva diferent, que canviem el final de les nostres històries i donem veu a les heroïnes que portem dins.