Un fragment d'El riure de la medusa d'Hélène Cixous:
La dona no realitza en sí mateixa aquesta regionalització en profit de la parella cap-sexe que només s'inscriu en l'interior de les fronteres. La seva libido és còsmica, de la mateixa manera que el seu inconscient és mundial: la seva escriptura no pot sinó prosseguir , sense inscriure ni discernir límits, atrevint-se a aquelles vertiginoses travesseres d'altres, efímeres i apassionades estàncies en ell, ells, elles, que ella habita el temps suficient per mirar-los el més a prop possible de l'inconscient des de que s'aixequen, i estimar-los el més a prop possible de la pulsió, i acte seguit, més lluny, completament impregnada d'aquestes breus i dentificatòries abraçades, ella va i passa a l'infinit. Ella sola s'atreveix i vol conèixer des de dins, on ella, l'exclosa, no ha deixat de sentir l'eco del pre-llenguatge. Deixa parlar a l'altra llengua de les mil llengües que no coneix ni el mur ni la mort. No li nega res a la vida. La seva llengua (... ) no reté, fa possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada