Una relació lliure de violència és aquella en la qual les dues persones es troben en una situació d’igualtat, és a dir, on cap dels dos ostenta el poder sobre l’altre. En una relació complementària, un individu omple el buit que existeix en l’altre, això automàticament li confereix poder. Aprofitant l’escletxa oberta en l’altre, per allò que li falta, que no té, té la capacitat d’objectivar la seva parella a partir d’aquells punts dèbils. És com en un trencaclosques, si cada peça per separat no té sentit, vol dir que existeix una relació de dependència entre elles per tal que, al final, la seva unió doni lloc a una imatge significativa. El problema, aplicant la idea a la relació de parella és que la manca d’autonomia m’impedeix exercir com a subjecte en la meva relació, em porta a tenir un paper passiu en aquesta, esdevinc objecte. Em converteixo en el mitjà a través del qual l’altre aconsegueix el seu fi d’obtenir plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada