Tipus de violència a partir de la ruleta del domini i el control

Violència Física: cops, bufetades, esgarrapades, cremades, patacades, ...

Violència psicològica: insults, vexacions, burles, ús de paraulotes, ser exposada a menyspreus, fer veure’s a la víctima com a incapaç de portar a terme qualsevol mena de tasca o d’acció (pujar una persiana, fer una truita); tota mena d’amenaces i de xantatge, entre elles les que inclouen fer mal els fills o apartar-los de la víctima. L’abús dels fills és també violència psicològica vers la parella. Ignorar, no contestar i negar són també violència psicològica; culpar la víctima del cicle de violència, és a dir, fer-la responsable de la situació, confondre-la al voltant de què ha passat i què ha donat lloc a aquella situació de violència. Fer creure a la víctima que té un desequilibri mental que la porta a interpretar situacions normals com a situacions violentes. Fins i tot, negar a la víctima que aquella situació es produís. Causar por amb mirades, crits, accions o gestos.
En el cas de les parelles separades o divorciades, el règim de visites pot ser utilitzat per l’agressor per a fustigar la víctima

Violència sexual: violacions en l’interior de la parella, mantenir relacions sexuals sense desig, és a dir, per por - per “evitar problemes majors”- , ser obligada a veure pel·lícules pornogràfiques i a dur a terme pràctiques sexuals no desitjades. En definitiva, utilitzar la víctima com a objecte sexual.

Violència ambiental: trencament d’objectes estimats per la víctima, maltractament o destrucció d’elements de la llar –llençar objectes en mig d’un atac de ira – i/o maltractament dels animals de companyia.

Violència social: aïllament progressiu de la víctima respecte el seu entorn humà quotidià: família i amics. Sovint en aquests casos, l’agressor aprofita algun punt dèbil de la víctima per a justificar aquest aïllament forçat. La humiliació pública també és violència social. Controlar què llegeix la víctima , on va i amb qui.
L’aïllament és un mitjà per a l’agressor per tal que la víctima perdi els referents que indiquen que allò que està vivint no és el correcte.

Violència econòmica: De la mateixa manera que es produeix un aïllament dels familiars i amics, l’agressor assegura aquest aïllament convencent la víctima que abandoni el seu lloc de treball i, per tant, impedint-li, una autosuficiència econòmica. Obliga a la víctima a demanar diners, demanar caritat ; no compleix amb la responsabilitat econòmica de manutenció cap als fills. Robar a la víctima. No li permet l’accés als recursos econòmics de la família ni a la informació sobre aquests.
Determina quines són les tasques de l’home i de la dona i, a partir d’aquí, no es fa càrrec de les seves responsabilitats domèstiques. Considera que és ell qui ha de decidir qui fa què en la vida familiar i dirigeix el funcionament d’aquesta vida familiar.