El burn out és un tipus d’ estrès prolongat conseqüència de la realització d’esforços no compensats personalment (en termes de gratificació personal, econòmica i sociolaboral)
El tipus de persones que el pateixen són sobretot aquelles que es dediquen a treballs socials -professionals de la relació d'ajuda- : que comporten tractar amb persones i que acaben en un deteriorament o fins i tot pèrdua de l’ EMPATIA, és a dir la capacitat d’identificar-se amb el qui tenim davant)
• Pel que fa el perfil de la treballadora afectada pel burn-out, acostuma a tractar-se d’una persona molt qualificada i compromesa amb la seva feina, el nivell de compromís pres la du a posar els objectius professionals per sobre dels personals
• Causes: El Burn Out s’acostuma a donar quan:
- La jornada laboral supera les vuit hores
- No s’ha canviat d’ambient laboral en un llarg període de temps (la mateixa empresa, el mateix entorn)
- La remuneració no és proporcional a la tasca desenvolupada (sou precari)
• Entre els símptomes que en permeten el diagnòstic destaquem els següents :
- Sentiment d’impotència: la persona se sent cansada des del matí, quan s’aixeca
- Sensació que la feina es dilata, dins i tot quan el temps és el necessari per acabar-la
- Se la veu sensible, trista i insatisfeta
- Insomni
- Mal de cap, marejos, mal als músculs, problemes digestius, taques a la pell, problemes respiratoris, problemes circulatoris
Les conseqüències són molt perilloses tant per la salut i l’autoconcepte de l’afectada com per a les seves relacions
La persona cremada per la feina sent que ha fracassat, que no ha aconseguit el seu objectiu o que, tot i havent-ho fet, la fita no ha estat reconeguda i això afecta intensament la seva vida personal. La treballadora canalitza la seva frustració en la seva relació de parella, amb les amistats i la família. El resultat és el deteriorament i, fins i tot, el trencament d’aquestes relacions.
La seva feina és el més important i la conseqüència de l’estrès que pateix no és la inacció sinó, contràriament, l’ increment de temps de treball
Se sent deshumanitzada per una feina que hauria de realizar-la personalment, se sent estranya respecte ella mateixa. La seva actitud en l’entorn de treball és negativa i cínica. Sent que el treball que fa no és el que hauria de fer i això la fa sentir encara més fracassada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada