La comunitat educativa alerta: les reformes que es porten a terme en cada
canvi de govern –d’acord amb els gustos i valors del partit de torn- no només
dificulten la feina de mestres i professors, creant una gran inestabilitat curricular, sinó que, a més, no
han frenat el fracàs escolar que des de fa uns anys ha esdevingut una de les
grans preocupacions del sector.
Es creen i s’eliminen matèries, es recuperen convocatòries d’exàmens
desaparegudes, es projecta reduir o allargar l’escolaritat obligatòria i, des de fa uns mesos, plana un
futur incert sobre la Selectivitat, que podria donar lloc a una revàlida al
final del cicle de Batxillerat, tot plegat amb l’objectiu de definir un nou model d’alumnat,
potencialment, un nou model d’empleat dissenyat per les bases del sistema
perquè ocupi el lloc que el faci més eficaç per al sosteniment d’una situació
social, econòmica, laboral i personal que és insostenible.
Jean- François Lyotard (Versalles 1924- París 1998)filòsof que
situem en el difícil context de la postmodernitat advertia que el
coneixement ha esdevingut una moneda de
canvi, alguna cosa que s’ha de tenir
per aspirar a obtenir quelcom a què atribuïm més valor. El coneixement ja no és
un fi en sí mateix, sinó que ha quedat reduït a un mitjà més. L’estira i
arronsa al que ens aboca l’actual situació educativa explicita d’una forma molt clara aquesta pèrdua del valor del
coneixement.
El coneixement hauria de ser, en primer lloc, una oportunitat per a la
construcció personal i social de l’individu d’acord amb les seves
particularitats i les seves inquietuds, el coneixement no pot ser un instrument
per a la fabricació en sèrie d’un conjunt de ciutadans homogenis i
desencantats, ha de fomentar la capacitat d’elecció de cada individu, l’autodidactisme
i la construcció d’uns valors propis que li permetin elaborar un projecte de
vida sobre la base de la llibertat i la reflexió.
L’escola ens ha de fer capaces d’aprendre i no d’obeir amb el cap cot i
callar, de fer i no esperar, de creure en les nostres possibilitats
transformadores del món i no arronsar-nos davant les limitacions i censures
procedents de l’imaginari dels qui es troben al poder . Hem d’aprendre a
aprendre allò que volem saber i no allò que ens hem d’aprendre per a fer
funcionar un engranatge mancat de lògica que fa temps que fa temps que ha
oblidat el sentit de la paraula humanitat.
Som nosaltres les qui hem de donar de nou valor al coneixement abans no
acabi de fondre’s com l’arma de doble tall de l’estat del malestar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada