Amistats 1. Poema per a Íria

Tu i jo
sud i nord
ciència i art
ni una cosa
ni una altra.

Quan a mi
se'm pon el sol
tu et fas de dia
i jo hi veig més clar
en la teva nit.

Un amor particular,
inesperat
i instantani
ens ha unit
en aquest món
que, a tu i a mi,
ens és enemic.

Un amor
de primer dia
sense paraules
ni flors,
ni tristeses,
ni neguits.

Que jo sabia el teu  nom
abans que no te'l sentís.
I fa tant,
des d'aquella tarda,
que t'estimo
i que t'ho dic

Que fins ara no
hi havia prou poesia
per donar-li sentit
a un amor que
no m'explico
que som de tot
menys semblants,

Però m'envaeix
una alegria
que no sentia
des dels quinze anys,
una alegria d'esperit
quan et trobo,
que quan te'n vas,
no t'enyoro
i no t'enfadis,
perquè sempre
véns amb mi