Sarah Connor entra en un bar. El nòvio l'ha deixat tirada i ha de marxar del seu pis perquè la seva companya té una cita. Miraculosament, malgrat el xivarri del local, és capaç de centrar la seva atenció la notícia que en aquell moment transmet el televisor, que hi ha un assassí en sèrie que s'està carregant totes les dones que es diuen com ella. Crec que hi ha una crítica de cuina a Madrid que es diu com jo, el meu Terminator tindria poca feina. Presa d'un pànic absolutament comprensible, Sarah Connor mira de posar-se en contacte amb la policia. Com que jo sóc més aviat crítica amb les forces de seguretat, és probable que en una situació com aquesta m'adrecés directament a buscar l'ajuda de la gent del rotllo, però sigui com sigui, l'assassí acabaria trobant-me a Salvadora Catà i no puc posar en perill a més gent, de manera que no tinc gaires opcions, m'acabaré trobant amb l'home vingut del futur bo i potser pujaré al seu cotxe un cop m'hagi assegurat que no em vol matar i que no comença les seves frases amb "jo no sóc masclista, però...". Malgrat tot, a mi en Kyle mai no em va acabar de fer el pes, és un personatge de feedback inescrutable, en poques paraules, és tan inexpressiu com un titella i a mi m'agrada envoltar-me de gent expressiva i apassionada.
En qualsevol cas, estic en un cotxe amb un home del futur amb un rictus indesxifrable, fugim, aleshores ha de conduir depressa, m'estic marejant, en un moment o un altre vomitaré i Déu sap com en sóc, d'escandalosa, quan vomito, ell s'espantarà i ens estavellarem. A més, em poso de molt mala llet quan em marejo, començarem a discutir i ens estavellarem. Ens detindrà la policia. Fugirem i, no sé com, acabarem en un motel de carretera, i això és el pitjor. La part de les manualitats la tinc més o menys controlada, tampoc em recordo ben bé del que feien. El problema és el que ve després. Estic en un motel amb un desconegut amb cara de peix bullit i he vomitat. He de dutxar-me. He de dutxar-me en un motel. No en sóc capaç, així que en un moment en què el meu col·lega es depista surto per darrere i em passo una manguera que penja d'una paret al costat d'una màquina de begudes. Miro al meu voltant. He estat imprudent, el Terminator podria estar per allà i m'hauria pogut veure. Torno a l'habitació.
Amb tot encara estic intentant pair que el motiu de tota aquesta persecució sigui evitar que tingui un fill que pugui destruir els robots assassins, no sé per què tota aquesta falera, ningú no està evitant que em quedi embarassada tan bé com jo mateixa. Deurien estar buscant la crítica de cuina.
Estic relativament neta i he de dormir en un llit de motel, quina angúnia, prefereixo conversar. Xerrem i ens posem tendres, ell es posa expressiu. Moment cuco. Sense adonar-me'n estic embolicant-me amb aquell home que encara no ha nascut - em censuro per dins-, però, on estic? Què s'ha incrustat a la meva esquena? Perdo el món de vista, el meu cos nu està fregant els llençols d'un llit de motel. Començo a respirar amb dificultat. El meu col·lega es pensa que és per l'emoció del moment fins que em veu la cara. S'aparta angoixat. Entre allò i l'escena del vòmit, el noi del futur es deu pennsar que s'està embolicant amb la nena de l'Exorcista. Li demano que em porti una bossa i li explico que tinc un TOC que, per bé o per mal, és un transtorn que en l'època de la qual ell prové ja no existeix, la gent no té temps per rituals mentre escapa de morir en mans de les màquines.
Començo a respirar a dins de la bossa. Amb tot, he engegat el moment cuco a norris. Bé, si ha passat una vegada ho podem tornar a intentar. No?
He recuperat el control de la meva ansietat. Em giro per disculpar-me. Estic sola. M'adreço cap a la porta. Ni rastre d'ell ni del cotxe. Miro al meu voltant. Recullo les coses i me'n vaig a la recepció. El paio que em cobra en diu que no m'havia vist en tota la seva vida, malgrat això em cobra. Tampoc no li sona l'home que li descric ni la bèstia que ens persegueix. Surto. No sembla que em vigili ningú. Una mica més lluny, uns nens es banyen a la piscina del motel. Pobrets. Sona el meu telèfon, la emva companya de pis és viva. Res de tot allò no ha passat. No tinc cap fill. No puc fer l'amor en uns llençols bruts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada