Per a la Núria

Jo en tu sempre hi he vist una fada

En el somriure delicat

I el gest tendre

I l’ànima dolça

Però no ho ets.

Alguna cosa en tu,

T’allunya dels contes

I

La màgia blanca

I fa que les bruixes t’estimin

Et riguin

I et ballin

I tu que t’hi apropes

I et crèmes amb elles

I fas volar escombres

I cremes encens

Que no ets una fada

Ni ets una bruixa

 Ni cap altra espècie

Que temin els nens

Ni ets aquests versos

Ni antigues paraules

Ni sols una amiga

Ni sols una amant.

Tu ets la que voles

I ets la que busques

La nòmada

La viatgera

 Una ànima errant

No hi ha un nom

Per donar-te

Que

Pugui explicar-te

Que sàpiga dir

Tot el

 Que tu  ets

Ets màgia

I ets vida

Bellesa adormida

Ets estiu,  ets hivern

I ets  tardor

i  una primavera

de foc , de foguera

I aquella guerrera

Que mata la por