Per a les que ens agrada ensenyar filosofia, veure créixer i reproduir-se ens les ments i les veus del nostre alumnat les qüestions que han omplert durant segles la nostra civilització i la diversitat de respostes que aquestes qüestions han obtingut, el segon dia de les PAU és força emocionant. L'examen, aquell quadernet que s'ha d'omplir amb tanta disciplina, esdevé el full en blanc a través del qual les i els nostres alumnes poden esdevenir filòsofs, perquè poden, vull dir, estan capacitats per pensar, interpretar, rellegir, aprofundir i, sobretot, per portar aquells "vells" problemes al context actual, tenen un munt d'estímuls per fer-ho: des del debat al voltant de la independència de Catalunya fins a la legitimitat d'eliminar comptes de Twitter. De debò, els nostres alumnes, nascuts als noranta, no són menys capaços de fer una reflexió que els que van néixer als anys 80, 70, i, així, fins on vulgueu. Quan se'ls pregunta, quan se'ls demana que busquin arguments, que estirin el fil a reflexions, que infereixin alguna tesi a través dels arguments que ha donat un autor, ho fan molt bé - molt millor que el Glaucó que apareix en els diàlegs platònics-. I són capaços de defendre les seves postures amb tota la passió del món.
Aleshores, com s'explica el que ha passat amb les proves d'història de la filosofia a la Selectivitat? Hi ha tants fragments interessants i tantes preguntes possibles per fer, tantes frases dignes de ser explicades amb pèls i senyals, que no deixa de ser sorprenent que l'examen de filosofia s'hagi vist reduït a un exercici de comprensió lectora. Fins i tot la famosa pregunta 3 ( que acostumava a provocar força incertesa entre l'alumnat) duia avui incorporada a l'enunciat la seva resposta : quedava tan clar el que havia de contestar l'alumne, que per fer-la no calia ni simular una reflexió, n'hi havia prou amb reproduir algunes pàgines dels apunts de classe.
La filosofia, com a matèria de batxillerat, sempre ha tingut entre l'alumnat els seus admiradors i els seus detractors, aquest any l'examen tenia per objectiu el lluïment dels detractors. És important que la gent jove deixi de pensar al més aviat possible, no sigui cas que s'emportin una idea equivocada de com funciona aquest món i quina rellevància es dóna al pensament i el desengany sigui més gran.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada