El exiliado es objeto de miradas antes que de conocimiento. Al objeto de conocimiento se contrapone el objeto de visión, que es tanto como decir de escándalo
María Zambrano
Y ser de aquella tierra lo pagas con no serlo de ninguna: deambular, vacuo y nulo, por el mundo que a Sansueña y sus hijos desconoce (...)
Luis Cernuda
Tota aquesta gent que ha fugit del lloc on van néixer, amb totes les dificultats que això suposa, que arriben a països on les autoritats els tracten amb tant de desafecte, que es dirigeixen a la premsa internacional naturalment enrabiats, però amb el cap clar i amb un anglès que a molta gent que mai no haurà de fugir d' enlloc se li continua resistint. Aquestes persones, que han fet molt més per la seva vida que molta gent que viatja còmodament cada dia, mereixen la nostra solidaritat, la nostra atenció, però sobretot, un respecte infinit que mai no em mereixeran aquells que els neguen la vida per la qual estan lluitant i que de manera indiscutible , ells sí, s'han guanyat . Jo no sóc refugiada, m'aixeco cada dia en el meu llit, no he hagut de fugir de casa meva per no trobar-hi la mort, visc amb totes aquelles coomoditats que enumerava Primo Levi en el poema que obre Si això és un home. Puc empatitzar tot el que vulgui, però apropiar-me el seu nom no, perquè, per més coses que pugui fer, no tinc el mèrit de sobreviure en una terra on no m'hi volen, ni de morir asfixiada en un camió de pollastres.
Mai no m'han agradat gaire els hastags "jo sóc...", que van començar amb el famós #jesuischarlie, però avui ja me n'he cansat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada