Les dones en les sèries de televisió

El paper que han desenvolupat les dones en la història de les sèries de televisió canvia si pensem en la televisió mundial, liderada per sèries nord-americanes, o parlem de sèries de factura espanyola o catalana. Mentre les televisions americanes emetien sèries com Murphy Brown o Cagney i Lacey, l'Espanya dels 80, amb dos únics canals televisius d'àmbit estatal, continuava presentant a la dona com l'àngel de la llar, amb molt d'amor per donar i sense una història pròpia.

Així, l'any 1990, Televisió Espanyola estrena “La mujer de tu vida”, una sèrie de capítols independents, tots ells dirigits i escrits per homes i centrats en els efectes que tenien sobre els protagonistes les relacions que establien amb les peculiars dones que coneixien en les diferenrts històries. Títols com “La mujer inesperadda” o “La mujer feliz”, no aportaven una mirada femenina sobre el món , sinó una mirada masculina sobre el món femení.

A Espanya, la història pròpia de les dones no començarà fins al naixement de les televisions privades. Amb elles sorgirà el concepte d'audiència i amb el d'audiència el de competència. L'audiència, el públic, té el poder, ja no ha de consumir l'únic que hi ha: pot triar. Per a la televisió pública estatal això significa que ja no n'hi ha prou amb oferir models per a una societat en transició -aquí el dret al divorci i el dret a l'avortament eren relativament recents-, ara cal adaptar-se a allò que la societat pot trobar atractiu: la televisió esdevé un mercat i, com tot mercat, es mou per la llei de la oferta i la demanada.

L'any 1990, inicia la seva emissió Antena 3 Televisión i el 1991, per primera vegada, Televisió Espanyola emet una sèrie de factura pròpia protagonitzada per dones, on s'abordaran qüestions com les aspiracions laborals, l'amistat femenina o la maternitat d'una dona soltera. Es tracta de Las chicas de hoy en día, protagonitzada per l'actriu catalana Carme Conesa, on dues noies aspirants a actriu comparteixen pis a Madrid mentre tenen les seves primeres experiències com a dones independents. Malgrat això, TVE continuarà apostant per arguments i situacions de l'estil del Destape amb produccions com la polèmica El sexólogo, que serà retirada per demanda de l'audiència.

De fora arriben sèries com Murphy Brown , que esdevindrà revolucionària per presentar una dona professional, independent i que atraurà una audiència formada per dones que, com la protagonista, viuen en la gran ciutat. Amb Murphy Brown s'abandona la casa adosada i se substitueix per l'apartament enmig de l'aldarull de la gran ciutat. Però aquest canvi simbòlic deixarà de ser-ho quan dones menys independents ocupin els apartaments de Manhattan.

En les sèries com Murphy Brown o La noia de la tele, les dones no seran només les protagonistes, sinó també, les guionistes, les directores i les productores. Amb això, la petita pantalla donarà accés al gran públic a la mirada femenina sobre el món, a un nou punt de vista a través del qual també es busca una nova audiència que faci augmentar les xifres d'espectadors de les diferents cadenes. Alhora, actrius que havien estat relegades per la indústria cinematogràfica, ja fos per la seva edat o per un aspecte físic que no coincidia amb els cànons, troben en la televisió un refugi on desenvolupar el seu talent, perquè a la televisió, com a la vida, hi ha dones de moltes edats i aspectes, i és que , a diferència del cinema, a la televisió es dóna un tractament realista de la dona.

Al llarg dels anys 90 les dones aniran conquistant diverses esferes abans només pròpies dels homes. L'any 1994 s'estrena als EUA Buffy Cazavampiros, una sèrie que al llarg de les diferents temporades esdevindrà tot un fenòmen d'audiència arreu del món. La protagonista és una adolescent amb un rol aparentment inofensiu, una guapa animadora que dedica les seves nits a carregar-se a bèsties del més enllà. Per primer cop, la televisió presentarà a una heroïna d'acció. Però Buffy no serà la primera pionera de la tele. Amb Murphy Brown, per primer cop a la història de la televisió, es plantejarà la maternitat d'una dona soltera, cosa que la opinió pública rebrà amb reticències suscitant una polèmica que condemnarà a la sèrie a posar fi a la seva emissió. A finals dels anys 90, el personatge d' Ellen Degeneres a la seva sèrie, Ellen, serà la primera dona en declarar-se lesbiana públicament en una sèrie televisiva, ho farà amb un petó a la seva parella d'aleshores, Anne Heche, en una escena de la qual es farien ressó, fins i tot, els Telenotícies de TV3.

A Espanya, als anys 90 ens trobarem amb les protagonistes de Canguros, a A3TV, un grup de noies amb ganes de tenir noves experiències a la ciutat. A Catalunya, TdeTeatre entraran a la televisió amb Jet Lag, centrada en una colla d'hostesses, la germana d'una d'elles i una peculiar veïna vídua, que ens permetrà conèixer la manera d'entendre la vida d'aquesta companyia de teatre feminista.

A principis del segle XXI es produïrà una aparent revolució enn la imatge de les dones en la televisió amb Sex and the City, aquí Sexo en Nueva York, protagonitzada per quatre dones aparentment alliberades sexualment però que acaben representant estereotips tradicionals.

L'any 2005 s'inicia l'era Shonda Rhimes, amb la sèrie Anatomía de Grey, sobre les aventures i desventures d'una metgessa en pràctiques i les seves amigues i amics. A ella la seguiran la no tan exitosa Private Practice, protagonitzada per una de les protagonistes de l'anterior, Scandal o Cómo defender a un asesino. La majoria de trames giren al voltant dels idil·lis entre els professionals que protagonitzen les sèries.

Mujeres desesperadas jugarà amb els estereotips de les dones casades que habiten el glamurós carrer Wisteria Lane. Televisó espanyola intentarà fer la seva pròpia adaptació de totes aquetes sèries amb Con dos tacones amb molt poc èxit d'audiència i oferint una mirada molt estereotipada i sexista de les dones protagonistes.

Però no serà fins ben entrat el segle XXI que arribaran a les televisions les antiheroïnes, un grup de personatges femenins que ni són ni poden ser la mare, esposa i treballadora ideal. Als EUA trobem l'exemple de Nursey Jackie, a Espanya, trobem Aída, sèrie sorgida d'una altra comèdia , 7 vidas, amb una mare soltera alcohòlica, sense èxit amb els homes i amb una deplorable situació econòmica i familiar per protagonista. Al final de la sèrie, Aida haurà passat per la presó convertida en tota una mare coratge i acabarà com una fugitiva de la justícia a Cuba.

Les antiheroïnes, les dones amb problemes inacabables, defectes i gens cool són les protagonistes de les sèries que m'agrada recomenar. I començo per dues sitcoms amb un metratge de només 20 minuts i que ens permeten riure'ns de coses que no fan cap gràcia i que, tradicionalment, s'han tractat des del drama. Parlo de dues sèries actualment emeses per A3 Neox i el canal TNT: Dos chicas sin blanca i Mom, se centren en els intents de sortir de la misèria de dues amigues que treballen de cambreres però lluiten per fer-se un nom propi en el mon de la hostaleria i una mare i una filla exalcohòliques i exdrogoadictes que no tenen més remei que aliar-se, després d'anys de mala relació, per tirar endavant les seves vides. Les relacions entre dones són en tots dos casos el centre de la trama, relacions profundament complexes, gens fàcils, on les dones trenquen amb mites relacionats amb la cura dels altres, l'amor romàntic i el sexe més enllà de l'amor. Dones reals i encara més imperfectes que les seves imperfectes espectadores, que ens permeten un moment de catarsi amb riures sobre temes que costen molt d'afrontar.

.